Fiscal - Tributari

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Amb data 11 de maig de 2017 el Ple del Tribunal Constitucional ha acordat per unanimitat declarar la inconstitucionalitat i nul·litat dels arts. 107.1, 107.2 a) i 110.4 del text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en considerar que l'impost vulnera el principi constitucional de capacitat econòmica en la mesura que no es vincula necessàriament a l'existència d'un increment real del valor de l' bé, "sinó a la mera titularitat del terreny durant un període de temps".

La sentència reitera la doctrina establerta pel Tribunal en les sentències 26/2017 i 37/2017, referides, respectivament, a l'establiment d'aquest mateix impost en els territoris històrics de Guipúscoa i Àlaba.

 En aquestes resolucions, el Tribunal va arribar a la conclusió que l'establiment pel legislador d'impostos que gravin l'increment del valor dels terrenys urbans és constitucionalment admissible sempre que aquells respectin el principi de capacitat econòmica (art. 31.1 CE); així mateix, va assenyalar que, per salvaguardar aquest principi, l'impost no pot en cap cas gravar actes o fets que "no siguin exponents d'una riquesa real o potencial".

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

El BOE del 3 de desembre publica Reial Decret Llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual  s'adopten mesures en l'àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

descarrega Circular

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Mesures del Reial decret llei 3/2016 en matèria d'ajornaments

El Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, va eliminar la possibilitat de concedir ajornaments o fraccionaments de determinades deutes tributaris, entre elles les derivades dels pagaments fraccionats de l'Impost sobre Societats i les derivades de tributs que, com l'IVA, han de ser legalment repercutits, llevat que es justifiqui que les quotes repercutides no han estat efectivament pagades.

Tramitació dels ajornaments després del Reial decret llei 3/2016

Les sol·licituds d'ajornament o fraccionament de deutes afectades per aquesta mesura s'han d'inadmetre, mentre que la resta de sol·licituds es tramitaran en funció del seu import, d'acord amb el procediment establert, que no ha estat modificat pel Reial decret llei. Així, les sol·licituds d'ajornament o fraccionament que es refereixin a deutes per import global igual o inferior a 30.000 euros no necessitaran aportar garanties, i es tramitaran mitjançant un procés automatitzat. Les sol·licituds per un import global superior hauran d'aportar les garanties adequades i es tramitaran mitjançant un procés ordinari no automatitzat. El límit exempt d'aportar garanties es va elevar a l'octubre de 2015 des de 18.000 euros als 30.000 euros actuals.

Incidència de la mesura per als autònoms

Pel que fa als autònoms, la mesura relativa als pagaments fraccionats de l'Impost sobre Societats no els afecta, ja que tributen en l'IRPF. La mesura sobre l'IVA repercutit si els afecta, si bé podran seguir sol·licitant ajornaments i fraccionaments d'IVA si justifiquen que no han cobrat les quotes repercutides. Per tant, la principal modificació per als autònoms serà que hauran d'acreditar que no han cobrat les quotes d'IVA repercutides, en particular en aquelles sol·licituds que superin el límit exempt de garanties.

En conseqüència, els autònoms podran sol·licitar l'ajornament, qualsevol que sigui el seu import, del seu IRPF i IVA a les circumstàncies següents, en funció de l'import global del deute:

- Si les sol·licituds es refereixen a un deute l'import global és igual o inferior a 30.000 euros, es podran concedir els ajornaments, sense garanties, fins a un màxim de 12 terminis mensuals, llevat que l'obligat hagi sol·licitat un nombre de terminis inferior, en el cas, es concediran els terminis sol·licitats. La periodicitat dels pagaments serà, en tot cas, mensual. Es tramiten mitjançant un mecanisme automatitzat de resolució.

- Si les sol·licituds es refereixen a un deute l'import global excedeix de 30.000 euros, es podran concedir els ajornaments, en funció del tipus de garantia aportada pel deutor, i per un termini màxim de 36 terminis mensuals, llevat que l'obligat hagi demanat un nombre de terminis inferior, en aquest cas, es concediran els terminis sol·licitats. Si els deutes són per IVA, caldrà, a més, acreditar que les quotes d'IVA repercutides no han estat pagades.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Advertència:   El 2 d'octubre de 2015 es va publicar al BOE la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques que deroga la Llei 11/2007 i, parcialment, el Reial Decret 1671/2009, establint el ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb l'Administració.

Aquesta llei obliga, entre d'altres, a les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques. Entre les entitats sense personalitat jurídica s'inclouen les comunitats de béns, les herències jacents i les comunitats de propietaris.

Aquesta relació electrònica comprèn tant les notificacions com la presentació de documents i sol·licituds a través de registre.

La presentació de declaracions i autoliquidacions es continuarà fent com fins ara, per no estar afectada per la Llei 39/2015.

L'incompliment d'aquesta obligació pot ser constitutiu de la infracció tributària prevista en l'article 199 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària, que estableix la imposició d'una sanció consistent en una multa pecuniària fixa de 250 euros.

S'exclouen d'aquesta obligació de presentació per via electrònica les excepcions previstes en la resta de la normativa vigent que obliguen a la presentació en paper o suport físic originals d'avals, documents notarials, judicials, etc.).

S'estableix també, l'obligació de totes les administracions de disposar d'un Registre Electrònic General, en el qual es faran els seients de tot document que es presenti o que es rebi en qualsevol òrgan administratiu.

Així mateix, els organismes públics vinculats o dependents de cada administració podran disposar del seu propi registre electrònic que serà plenament interoperable i interconnectat amb el Registre Electrònic General de l'Administració de la qual depengui.

Finalment, pel que fa a les novetats respecte de la utilització de mitjans electrònics en el procediment administratiu, cal destacar que la LPAC imposa el format electrònic de l'expedient administratiu.