Articles

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

El Ministeri de Foment ha obert la CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA SOBRE EL PROJECTE DE REAL DECRET PEL QUAL ES DETERMINEN LES CONDICIONS DE SEGURETAT DE LES ACTIVITATS DE BUSSEIG A AIGÜES MARÍTIMES ESPANYOLES.

La proposta pretén regular les condicions de seguretat de les activitats de busseig amb l'objectiu de reforçar aquesta seguretat i adaptar l'actual normativa.

La normativa que regula el Busseig és summament dispersa: el Decret 2055/1969, de 25 de setembre, pel qual es regula l'exercici d'activitats subaquàtiques, L'Ordre 1973 per la qual s'aprova el Reglament per a l'Exercici d'Activitats Subaquàtiques a les aigües Marítimes i Interiors; l'Ordre de 29 de juliol de 1974 sobre especialitats subaquàtiques professionals; L'Ordre de 2 d'octubre de 1980 per la qual es crea l'especialitat d'Activitats subaquàtiques per a personal titulat superior de la Marina Mercant.

A elles s'uneixen les normes de les diferents comunitats autònomes que tenen competència sobre aquesta matèria.

Però és una simple Ordre de 14 de octubre de 1997, la qual aprova les normes de seguretat per a l'exercici d'activitats subaquàtiques, que recull en el seu article 5 el nombre mínim de persones que han d'intervenir en un treball de busseig segons el sistema utilitzat.

Segons l'Ordre de 1997, per als treballs de Busseig autònom són necessàries 4 persones: Un cap d'equip, dos bussejadors i un bussejador d'auxili, preparat per intervenir en tot moment. En cas d'emergència o extrema necessitat, podrà baixar un de sol, amarrat per un cap guia que sostindrà un ajudant a la superfície.

Per part dels gestors portuaris i varadors aquesta exigència ha estat considerada excessiva per a realitzar treballs senzills amb immersions de fins a 10 metres a poca profunditat que no requereixin descompressió dins de les aigües abrigades.

La sorpresa va sorgir quan l'associació nacional d'empreses del busseig professional (ANEBP), el Sindicat d'Activitats Marítimes de l'Estat Espanyol (SAME), UGT, CCOO, Promega-SEB, en representació dels treballadors, van introduir modificacions a l'II Conveni col·lectiu de busseig professional i mitjans hiperbàrics

L'acord inclou noves Normes de Seguretat en Activitats Subaquàtiques que pretenen tenir la consideració de no negociables en considerar matèries de contingut mínim en matèria de prevenció de riscos laborals.

En les noves mesures s'estableix que "la composició de l'equip mínim de busseig serà de cinc persones (un cap d'equip i 4 bussos titulats). En el cas que el supervisor de Busseig o el Cap de Seguretat haguessin de bussejar, s'haurà de tenir personal de l'equip, que tingui la mateixa titulació, experiència i reconeixement per part de l'empresa per escrit "

Aquest nou criteri anava en contra de les peticions del sector portuari de reduir de 4 a 3 persones la composició dels equips de busseig per al cas dels treballs simples dins d'un entorn portuari, i amb el dret comparat.

Per això, es fa imprescindible concretar, via normativa, les modalitats de busseig, i els aspectes que tècnicament garanteixen la seguretat dels treballadors, i quins són aquella situacions que per la seva escassa entitat, poca profunditat, i fàcil disponibilitat d'un operatiu de seguretat poden ser executades amb la mateixa eficiència i rigor per un equip menor.

Del redactat del projecte presentat per la Direcció General de la Marina Mercant es nota que està ben treballat, és sistemàtic i clar, i recull amb criteri les pretensions del sector nàutic esportiu.

El projecte, però, guarda l'esperit de no homogeneïtzar cap mesura, referint-se a embarcacions d'eslores de 14 metres, quan esperaríem que fossin de 24 metres, o profunditats de 8 metres quan ho tècnicament reconegut serien 10 metres, o s'incloguessin treballs de suport a hissar embarcacions a varador, punts que es poden afinar en aquest període de consulta pública.

Fins el 10 de març de 2018 està obert el termini per enviar les aportacions al Ministeri de Foment.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El Tribunal Constitucional ha dictat durant l'any 2017 diverses sentències que ha donat un gir total als criteris per fixar les quotes de l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com a impost de plusvàlua municipal.

El Constitucional ha indicat al legislador, que porti a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l'impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions de "inexistència d'increment" de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El tribunal ha declarat inconstitucional l'article específic que fixa la fórmula per al càlcul d'aquest impost. La conseqüència directa de la sentència és que la fórmula per al càlcul és nul·la, i per tant no es pot calcular ni saber si les quantitats pagades són correctes.

"Els preceptes anul·lats presumeixen, sense admetre prova en contra, que pel sol fet d'haver estat titular d'un terreny de naturalesa urbana durant un determinat període temporal (entre un i vint anys), aflora, en tot cas, un increment de valor i, per tant, una capacitat econòmica susceptible d'imposició.

En canvi, en els supòsits de no increment o, fins i tot, de decrement en el valor dels terrenys de naturalesa urbana, no té tota justificació imposar als subjectes passius de l'impost l'obligació de suportar la mateixa càrrega tributària que corresponia a les situacions de increments derivats del pas del temps, de manera que s'estan sotmetent a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, i en contra del principi de l'article 31.1 CE

El Reial Decret Legislatiu 2/2004 que regula entre d'altres, l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana només admet com a resultat en l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana l'existència de quotes positives.

Ha estat necessària una crisi tremenda per evidenciar que no es pot sotmetre a tributació una "renda irreal".

A partir d'aquí, s'obren diversos camins per demanar la devolució de les quotes pagades per autoliquidació dels últims 4 anys, i si els ajuntaments perjudicats acorden la suspensió de les devolucions, també poden impugnar aquestes suspensions, i arribar als tribunals.

L'impost sobre l'increment del valor dels terrenys no és, amb caràcter general, contrari al text constitucional. Ho és únicament en aquells supòsits en què sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir, aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió.

Però com la fórmula de càlcul és inconstitucional, les autoliquidacions encara que siguin a pagar, també poden considerar nul·les.

Si en els últims anys ha pagat per Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, sàpiga que si ha pagat per autoliquidació, probablement té dret a reclamar la devolució.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

En els edificis en règim de propietat horitzontal,  poden plantejar-se problemes quan es tracta d’instal·lar un punt de recarrega individual per al vehicle elèctric degut a l’existència d’elements comuns.

La legislació espanyola i la legislació catalana divergeixen en quant a la solució que donen per a instal·lar aquests punts de recàrrega.

Normes Règim propietat horitzontal Espanyol.

La normativa espanyola estableix la resposta en l’article 17, apartat cinquè de la llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal. Aquest ens diu que per a instal·lar un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per a us privat en el pàrquing del edifici, sempre que aquest es trobi en una plaça individual de garatge, tan sols requereix comunicació prèvia a la comunitat. El cost i el consum seran assumits per l’interessat en la mateixa.

Norma Espanyola “La instal·lació d’un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per a us privat en l’aparcament del edifici, sempre que aquest s’ubiqui en una plaça individual de garatge, només requerirà la comunicació prèvia a la comunitat. El cost de dita instal·lació i el consum d’electricitat corresponent seran assumits íntegrament per el o els interessats directes en la mateixa”

Cal tenir en compte l’incís sobre la plaça individual de garatge. En cas de voler instal·lar el punt de recàrrega en algun altre lloc del edifici que no sigui una plaça individual de garatge, no es suficient una comunicació prèvia i es necessitaria un acord de la junta de propietaris.

També cal tenir en compte que si es tracta d’una plaça de pàrquing de lloguer en un altre edifici i, per tant, no hi ha comptador elèctric a nom propi, es necessari que la junta de propietaris adopti un acord favorable, ja que no es pot connectar al subministrament que ja es te contractat i cal un altra instal·lació prèvia necessària.

Normes Règim propietat horitzontal a Catalunya

A Catalunya, la legislació es lleugerament diferent. La solució la trobem en l’article 553-36, incís tercer, del codi civil ce Catalunya. En el cas d’instal·lació d’un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, es precís enviar a la presidència o administració el projecte tècnic amb trenta dies d’antelació al inici de l’obra i la certificació tècnica un cop finalitzada la instal·lació. Dintre d’aquest termini, la comunitat pot proposar alternatives més raonables i adequades als seus interessos generals. Si la instal·lació alternativa proposada no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat por executar la instal·lació que havia projectat inicialment.

Norma Catalana “Els propietaris que es proposin de fer obres en llur element privatiu ho han de comunicar prèviament a la presidència o a l’administració de la comunitat. Si l’obra comporta l’alteració d’elements comuns, cal l’acord de la junta de propietaris. En cas d’instal·lació d’un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, només cal enviar a la presidència o a l’administració el projecte tècnic amb trenta dies d’antelació a l’inici de l’obra i la certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal·lació. Dins aquest termini la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals. Si la instal·lació alternativa no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal·lació que havia projectat inicialment.”

Les particularitats de cada cas poden fer que no s’apliquin els incisos dels articles i la via a seguir per a aconseguir la instal·lació del punt de recàrrega difereixi de la norma general, per la qual cosa, en cas de dubte segueix sent recomanable contactar amb un professional. Tot i això, les solucions generals busquen incentivar la compra de vehicles elèctrics facilitant la recàrrega i reduint la possible conflictivitat amb els veïns, per a així poder ser més respectuosos amb el medi ambient.

Barcelona, setembre de 2017

 

Carlos Camarasa.

BA advocats

 

 

Adjunts:
Descarregar aquest arxiu (CIRCULAR cotxes eléctrics català.pdf)CIRCULAR

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

CIRCULAR 1/2016, SOBRE LA RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES JURÍDIQUES D'ACORD AMB LA REFORMA DEL CODI PENAL EFECTUADA PER Llei Orgànica 1/2015

Amb el propòsit  d'Adoptar un criteri uniforme en l'Aplicació de la Responsabilitat de la persona jurídica, la fiscalia va emetre una circular, esent obligatori per al Cos de Fiscals atendre  le seves prescripcions.

 

 

 

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Les EMBARCACIONS IMMOBILITZADES JUDICIALMENT ALS NOSTRES PORTS ESPORTIUS generen dificultats pel gestor portuari a l’hora de poder reclamar els imports que meriten aquestes embarcacions.  Només una actitud proactiva del gestor ens permetrà poder arribar a cobrar el crèdit.

La morositat dels titulars d’embarcacions ha estat en els últims temps, un dels grans problemes en la gestió en els Ports Esportius.

La majoria de les vegades, darrera d’aquesta situació hi ha un morós totalment insolvent, del que l’únic bé de contingut econòmic, acostuma a ser la pròpia embarcació generadora del deute.

Davant d’aquesta situació, els Ports Esportius haurien d’adoptar una actitud pro-activa a l’hora d’intentar protegir les seves oportunitats de poder cobrar el seu crèdit, i més davant del que prescriu la Llei de Navegació Marítima.

 

Adjunts:
Descarregar aquest arxiu (CIRCULAR deutes embarcacions immobilitzades .pdf)CIRCULAR

Arxiu