Articles

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

El BOE d'1 de maig de 2019 s'ha publicat el Reial Decret 238/2019, de 5 d'abril, pel qual s'estableixen noves habilitacions annexes a les titulacions nàutiques per al govern de les embarcacions d'esbarjo i s'actualitzen les mesures de seguretat en la utilització de les motos nàutiques.

A l'efecte de gestió de portuària, les novetats més rellevants són aquelles que amplien les atribucions a l'capità de iot, patró de iot i Patró d'Embarcacions d'Esbarjo i els permet l'habilitació per prestar "serveis remunerats" d'atracada, fondeig, remolc o desplaçament d'embarcacions d'esbarjo dins de les aigües corresponents a ports, ports esportius, així com el seu trasllat a un altre port o lloc sempre que la navegació no tingui lloc a una distància superior a cinc milles nàutiques de la costa.

Els posseïdors dels títols de capità de iot (CI), patró de iot (PI) i patró d'embarcacions d'esbarjo (PER) podran ser habilitats per prestar de manera remunerada els següents serveis:

a) Prestar serveis de transport de subministraments, sempre dins les aigües interiors marítimes i de la mar territorial espanyols fins a una distància màxima de cinc milles des del port,

b) Realitzar activitats d'atracada, fondeig, remolc o desplaçament d'embarcacions d'esbarjo dins de les aigües corresponents a ports, així com el seu trasllat a un altre port o lloc sempre que la navegació no tingui lloc a una distància superior a cinc milles nàutiques de la costa.

c) Realitzar proves de mar d'embarcacions d'esbarjo i motos nàutiques.

d) I el govern d'embarcacions destinades al socorrisme en platges.

Els posseïdors dels títols de capità de iot (CI) i patró de iot (PI) es poden habilitar per patronejar, de manera remunerada, embarcacions d'esbarjo transportant fins a 6 passatgers per a la realització d'excursions turístiques i la pràctica de pesca d'esbarjo, sempre que la navegació no tingui lloc a una distància superior a cinc milles nàutiques de la costa.

La nova atribució té serioses limitacions. Si bé permet una activitat professional, aquesta queda limitada a un màxim de 6 passatgers i només per excursions dins d'una distància màxima des de la costa de 5 milles.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

El Reial decret llei 16/2018, de 26 d'octubre, pel qual s'adopten determinades mesures de lluita contra el tràfic il·lícit de persones i mercaderies en relació amb les embarcacions utilitzades, posen el punt de mira de la lluita contra el contraban a determinades embarcacions, especialment les pneumàtiques i semirígides.

Totes les persones o entitats que tinguin interes en mantenir l'ús i titularitat d'aquestes embarcacions hauran de registrar-se en un termini de 6 mesos  en el Registre especial d'operadors de Pneumàtiques i Semirígides d'Alta Velocitat.

Es permeten les embarcacions neumàtiques i semirigides de qualsevol mida i motor sempre que s'inscriguin en el registre de l'Agència tributària identificant-ne l'ús que s'en farà:  

- Les embarcacions que es troben afectes a salvament i assistència marítima.

- Les utilitzades per navegació interior per llacs, rius i aigües fora dels espais marítims espanyoles.

- Les afectes a l'exercici d'activitats empresarials, esportives, d'investigació o formació.

- Les d'esbarjo destinades a ús privat que compleixin els requisits reglamentàriament establerts en matèria de seguretat, tècnics i de comercialització.

 

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

El decret 206/2001 d'aprovació del reglament de policia de Catalunya regula el procés intern perquè en cas d'incompliment de les normes portuàries o impagament de les quantitats meritades per l'amarratge, pugui facilitar cobertura legal a l'acord de la gerència de suspensió del servei de l 'amarratge i la immobilització de l'embarcació.

 

El Tribunal Suprem en diverses sentències STS 464/2018 deixa sense efecte resolució de Tribunals inferiors que entenien la suspensió de servei adoptat pel concessionari com una coacció inadmissible.

El Tribunal Suprem rehabilita l'article 25.3 del Reglament de Policia de Catalunya, que torna a ser totalment vigent i efectiu, i que pel seu interès transcrivim a continuació:

  ... A la resta de les instal·lacions serà d'aplicació la regulació establerta en els següents apartats:

a) En cas de suspensió del servei d'amarratge, la gerència o la direcció del port, dàrsena o instal·lació marítima, o subsidiàriament l'administració portuària, notificarà per escrit de manera fefaent al titular o usuari de l'amarratge que ha de retirar l'embarcació, indicant-li que , de no fer-ho en el termini assenyalat, ho farà supletòriament la gerència o direcció del port a càrrec d'ell. Si el requeriment no és atès en el termini fixat, que no podrà ser inferior a vint dies, la gerència o la direcció del port, dàrsena o instal·lació marítima, o subsidiàriament l'administració portuària, queda facultada per procedir a la seva immobilització de forma provisional en el seu propi punt d'amarratge o, si les circumstàncies ho aconsellen, a la retirada de l'embarcació de l'amarratge per botar en sec. Les despeses derivades de la retirada o immobilització de l'embarcació correran per compte i càrrec del titular del dret d'ús.

b) La direcció o la gerència del port, dàrsena o instal·lació marítima, o subsidiàriament l'administració portuària, queda facultada per immobilitzar i retenir l'embarcació fins que no hagin quedat satisfets tots els deutes pendents i despeses ocasionades en relació amb els anteriors apartats, o es garanteixi suficientment el pagament del deute que ha originat la suspensió.

c) La suspensió del servei i, si escau, la resolució del dret d'ús tramitades per la direcció o gerència del port, dàrsena o instal·lació marítima, així com qualsevol altra incidència derivada de l'aplicació del present article, han de ser comunicades a la direcció general competent en matèria de ports. Així mateix, s'ha de comunicar a capitania marítima si afecta les seves competències.

 

La validesa de l'esmentat article ha estat ratificat pel Tribunal Suprem en la resolució de repetits recursos de cassació, que estableix jurisprudència.

Amb anterioritat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia sostingut que per acordar la suspensió del servei o immobilització d'una embarcació era necessari l'Acord judicial. 

Aquest camí suposava necessàriament la interposició d'una mesura cautelar davant el jutjat mercantil o civil amb la preceptiva intervenció d'advocat i procurador iniciant-se un procés judicial que suposava un sobrecost per a la gestió i una dilació en l'adopció de mesures excepte aquella que podien adoptar-inaudita part amb la presentació de fiança del 15% del valor del deute.

El Tribunal Suprem permet, almenys, sota el règim jurídic vigent a Catalunya que els gestors puguin immobilitzar una embarcació seguint un procés intern impulsat per la gerència del port sent necessària la comunicació a la direcció competent en matèria de ports i a la Capitania Marítima.

 

 

 

Per tant no només estem davant un reservat el dret d'admissió, sinó que la capacitat coercitiva del concessionari s'ha restablert via jurisprudència de l'alt tribunal.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

El Ministeri de Foment ha obert la CONSULTA PÚBLICA PRÈVIA SOBRE EL PROJECTE DE REAL DECRET PEL QUAL ES DETERMINEN LES CONDICIONS DE SEGURETAT DE LES ACTIVITATS DE BUSSEIG A AIGÜES MARÍTIMES ESPANYOLES.

La proposta pretén regular les condicions de seguretat de les activitats de busseig amb l'objectiu de reforçar aquesta seguretat i adaptar l'actual normativa.

La normativa que regula el Busseig és summament dispersa: el Decret 2055/1969, de 25 de setembre, pel qual es regula l'exercici d'activitats subaquàtiques, L'Ordre 1973 per la qual s'aprova el Reglament per a l'Exercici d'Activitats Subaquàtiques a les aigües Marítimes i Interiors; l'Ordre de 29 de juliol de 1974 sobre especialitats subaquàtiques professionals; L'Ordre de 2 d'octubre de 1980 per la qual es crea l'especialitat d'Activitats subaquàtiques per a personal titulat superior de la Marina Mercant.

A elles s'uneixen les normes de les diferents comunitats autònomes que tenen competència sobre aquesta matèria.

Però és una simple Ordre de 14 de octubre de 1997, la qual aprova les normes de seguretat per a l'exercici d'activitats subaquàtiques, que recull en el seu article 5 el nombre mínim de persones que han d'intervenir en un treball de busseig segons el sistema utilitzat.

Segons l'Ordre de 1997, per als treballs de Busseig autònom són necessàries 4 persones: Un cap d'equip, dos bussejadors i un bussejador d'auxili, preparat per intervenir en tot moment. En cas d'emergència o extrema necessitat, podrà baixar un de sol, amarrat per un cap guia que sostindrà un ajudant a la superfície.

Per part dels gestors portuaris i varadors aquesta exigència ha estat considerada excessiva per a realitzar treballs senzills amb immersions de fins a 10 metres a poca profunditat que no requereixin descompressió dins de les aigües abrigades.

La sorpresa va sorgir quan l'associació nacional d'empreses del busseig professional (ANEBP), el Sindicat d'Activitats Marítimes de l'Estat Espanyol (SAME), UGT, CCOO, Promega-SEB, en representació dels treballadors, van introduir modificacions a l'II Conveni col·lectiu de busseig professional i mitjans hiperbàrics

L'acord inclou noves Normes de Seguretat en Activitats Subaquàtiques que pretenen tenir la consideració de no negociables en considerar matèries de contingut mínim en matèria de prevenció de riscos laborals.

En les noves mesures s'estableix que "la composició de l'equip mínim de busseig serà de cinc persones (un cap d'equip i 4 bussos titulats). En el cas que el supervisor de Busseig o el Cap de Seguretat haguessin de bussejar, s'haurà de tenir personal de l'equip, que tingui la mateixa titulació, experiència i reconeixement per part de l'empresa per escrit "

Aquest nou criteri anava en contra de les peticions del sector portuari de reduir de 4 a 3 persones la composició dels equips de busseig per al cas dels treballs simples dins d'un entorn portuari, i amb el dret comparat.

Per això, es fa imprescindible concretar, via normativa, les modalitats de busseig, i els aspectes que tècnicament garanteixen la seguretat dels treballadors, i quins són aquella situacions que per la seva escassa entitat, poca profunditat, i fàcil disponibilitat d'un operatiu de seguretat poden ser executades amb la mateixa eficiència i rigor per un equip menor.

Del redactat del projecte presentat per la Direcció General de la Marina Mercant es nota que està ben treballat, és sistemàtic i clar, i recull amb criteri les pretensions del sector nàutic esportiu.

El projecte, però, guarda l'esperit de no homogeneïtzar cap mesura, referint-se a embarcacions d'eslores de 14 metres, quan esperaríem que fossin de 24 metres, o profunditats de 8 metres quan ho tècnicament reconegut serien 10 metres, o s'incloguessin treballs de suport a hissar embarcacions a varador, punts que es poden afinar en aquest període de consulta pública.

Fins el 10 de març de 2018 està obert el termini per enviar les aportacions al Ministeri de Foment.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El Tribunal Constitucional ha dictat durant l'any 2017 diverses sentències que ha donat un gir total als criteris per fixar les quotes de l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com a impost de plusvàlua municipal.

El Constitucional ha indicat al legislador, que porti a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l'impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions de "inexistència d'increment" de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El tribunal ha declarat inconstitucional l'article específic que fixa la fórmula per al càlcul d'aquest impost. La conseqüència directa de la sentència és que la fórmula per al càlcul és nul·la, i per tant no es pot calcular ni saber si les quantitats pagades són correctes.

"Els preceptes anul·lats presumeixen, sense admetre prova en contra, que pel sol fet d'haver estat titular d'un terreny de naturalesa urbana durant un determinat període temporal (entre un i vint anys), aflora, en tot cas, un increment de valor i, per tant, una capacitat econòmica susceptible d'imposició.

En canvi, en els supòsits de no increment o, fins i tot, de decrement en el valor dels terrenys de naturalesa urbana, no té tota justificació imposar als subjectes passius de l'impost l'obligació de suportar la mateixa càrrega tributària que corresponia a les situacions de increments derivats del pas del temps, de manera que s'estan sotmetent a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, i en contra del principi de l'article 31.1 CE

El Reial Decret Legislatiu 2/2004 que regula entre d'altres, l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana només admet com a resultat en l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana l'existència de quotes positives.

Ha estat necessària una crisi tremenda per evidenciar que no es pot sotmetre a tributació una "renda irreal".

A partir d'aquí, s'obren diversos camins per demanar la devolució de les quotes pagades per autoliquidació dels últims 4 anys, i si els ajuntaments perjudicats acorden la suspensió de les devolucions, també poden impugnar aquestes suspensions, i arribar als tribunals.

L'impost sobre l'increment del valor dels terrenys no és, amb caràcter general, contrari al text constitucional. Ho és únicament en aquells supòsits en què sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir, aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió.

Però com la fórmula de càlcul és inconstitucional, les autoliquidacions encara que siguin a pagar, també poden considerar nul·les.

Si en els últims anys ha pagat per Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, sàpiga que si ha pagat per autoliquidació, probablement té dret a reclamar la devolució.

Arxiu