Articles

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El Tribunal Constitucional ha dictat durant l'any 2017 diverses sentències que ha donat un gir total als criteris per fixar les quotes de l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com a impost de plusvàlua municipal.

El Constitucional ha indicat al legislador, que porti a terme les modificacions o adaptacions pertinents en el règim legal de l'impost que permetin arbitrar la manera de no sotmetre a tributació les situacions de "inexistència d'increment" de valor dels terrenys de naturalesa urbana.

El tribunal ha declarat inconstitucional l'article específic que fixa la fórmula per al càlcul d'aquest impost. La conseqüència directa de la sentència és que la fórmula per al càlcul és nul·la, i per tant no es pot calcular ni saber si les quantitats pagades són correctes.

"Els preceptes anul·lats presumeixen, sense admetre prova en contra, que pel sol fet d'haver estat titular d'un terreny de naturalesa urbana durant un determinat període temporal (entre un i vint anys), aflora, en tot cas, un increment de valor i, per tant, una capacitat econòmica susceptible d'imposició.

En canvi, en els supòsits de no increment o, fins i tot, de decrement en el valor dels terrenys de naturalesa urbana, no té tota justificació imposar als subjectes passius de l'impost l'obligació de suportar la mateixa càrrega tributària que corresponia a les situacions de increments derivats del pas del temps, de manera que s'estan sotmetent a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, i en contra del principi de l'article 31.1 CE

El Reial Decret Legislatiu 2/2004 que regula entre d'altres, l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana només admet com a resultat en l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana l'existència de quotes positives.

Ha estat necessària una crisi tremenda per evidenciar que no es pot sotmetre a tributació una "renda irreal".

A partir d'aquí, s'obren diversos camins per demanar la devolució de les quotes pagades per autoliquidació dels últims 4 anys, i si els ajuntaments perjudicats acorden la suspensió de les devolucions, també poden impugnar aquestes suspensions, i arribar als tribunals.

L'impost sobre l'increment del valor dels terrenys no és, amb caràcter general, contrari al text constitucional. Ho és únicament en aquells supòsits en què sotmet a tributació situacions inexpressives de capacitat econòmica, és a dir, aquelles que no presenten augment de valor del terreny al moment de la transmissió.

Però com la fórmula de càlcul és inconstitucional, les autoliquidacions encara que siguin a pagar, també poden considerar nul·les.

Si en els últims anys ha pagat per Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, sàpiga que si ha pagat per autoliquidació, probablement té dret a reclamar la devolució.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

En els edificis en règim de propietat horitzontal,  poden plantejar-se problemes quan es tracta d’instal·lar un punt de recarrega individual per al vehicle elèctric degut a l’existència d’elements comuns.

La legislació espanyola i la legislació catalana divergeixen en quant a la solució que donen per a instal·lar aquests punts de recàrrega.

Normes Règim propietat horitzontal Espanyol.

La normativa espanyola estableix la resposta en l’article 17, apartat cinquè de la llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal. Aquest ens diu que per a instal·lar un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per a us privat en el pàrquing del edifici, sempre que aquest es trobi en una plaça individual de garatge, tan sols requereix comunicació prèvia a la comunitat. El cost i el consum seran assumits per l’interessat en la mateixa.

Norma Espanyola “La instal·lació d’un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per a us privat en l’aparcament del edifici, sempre que aquest s’ubiqui en una plaça individual de garatge, només requerirà la comunicació prèvia a la comunitat. El cost de dita instal·lació i el consum d’electricitat corresponent seran assumits íntegrament per el o els interessats directes en la mateixa”

Cal tenir en compte l’incís sobre la plaça individual de garatge. En cas de voler instal·lar el punt de recàrrega en algun altre lloc del edifici que no sigui una plaça individual de garatge, no es suficient una comunicació prèvia i es necessitaria un acord de la junta de propietaris.

També cal tenir en compte que si es tracta d’una plaça de pàrquing de lloguer en un altre edifici i, per tant, no hi ha comptador elèctric a nom propi, es necessari que la junta de propietaris adopti un acord favorable, ja que no es pot connectar al subministrament que ja es te contractat i cal un altra instal·lació prèvia necessària.

Normes Règim propietat horitzontal a Catalunya

A Catalunya, la legislació es lleugerament diferent. La solució la trobem en l’article 553-36, incís tercer, del codi civil ce Catalunya. En el cas d’instal·lació d’un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, es precís enviar a la presidència o administració el projecte tècnic amb trenta dies d’antelació al inici de l’obra i la certificació tècnica un cop finalitzada la instal·lació. Dintre d’aquest termini, la comunitat pot proposar alternatives més raonables i adequades als seus interessos generals. Si la instal·lació alternativa proposada no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat por executar la instal·lació que havia projectat inicialment.

Norma Catalana “Els propietaris que es proposin de fer obres en llur element privatiu ho han de comunicar prèviament a la presidència o a l’administració de la comunitat. Si l’obra comporta l’alteració d’elements comuns, cal l’acord de la junta de propietaris. En cas d’instal·lació d’un punt de recàrrega individual de vehicle elèctric, només cal enviar a la presidència o a l’administració el projecte tècnic amb trenta dies d’antelació a l’inici de l’obra i la certificació tècnica corresponent una vegada finalitzada la instal·lació. Dins aquest termini la comunitat pot proposar una alternativa raonable i més adequada als seus interessos generals. Si la instal·lació alternativa no es fa efectiva en el termini de dos mesos, el propietari interessat pot executar la instal·lació que havia projectat inicialment.”

Les particularitats de cada cas poden fer que no s’apliquin els incisos dels articles i la via a seguir per a aconseguir la instal·lació del punt de recàrrega difereixi de la norma general, per la qual cosa, en cas de dubte segueix sent recomanable contactar amb un professional. Tot i això, les solucions generals busquen incentivar la compra de vehicles elèctrics facilitant la recàrrega i reduint la possible conflictivitat amb els veïns, per a així poder ser més respectuosos amb el medi ambient.

Barcelona, setembre de 2017

 

Carlos Camarasa.

BA advocats

 

 

Adjunts:
Descarregar aquest arxiu (CIRCULAR cotxes eléctrics català.pdf)CIRCULAR

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

CIRCULAR 1/2016, SOBRE LA RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES JURÍDIQUES D'ACORD AMB LA REFORMA DEL CODI PENAL EFECTUADA PER Llei Orgànica 1/2015

Amb el propòsit  d'Adoptar un criteri uniforme en l'Aplicació de la Responsabilitat de la persona jurídica, la fiscalia va emetre una circular, esent obligatori per al Cos de Fiscals atendre  le seves prescripcions.

 

 

 

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Les EMBARCACIONS IMMOBILITZADES JUDICIALMENT ALS NOSTRES PORTS ESPORTIUS generen dificultats pel gestor portuari a l’hora de poder reclamar els imports que meriten aquestes embarcacions.  Només una actitud proactiva del gestor ens permetrà poder arribar a cobrar el crèdit.

La morositat dels titulars d’embarcacions ha estat en els últims temps, un dels grans problemes en la gestió en els Ports Esportius.

La majoria de les vegades, darrera d’aquesta situació hi ha un morós totalment insolvent, del que l’únic bé de contingut econòmic, acostuma a ser la pròpia embarcació generadora del deute.

Davant d’aquesta situació, els Ports Esportius haurien d’adoptar una actitud pro-activa a l’hora d’intentar protegir les seves oportunitats de poder cobrar el seu crèdit, i més davant del que prescriu la Llei de Navegació Marítima.

 

Adjunts:
Descarregar aquest arxiu (CIRCULAR deutes embarcacions immobilitzades .pdf)CIRCULAR

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Don José Llorca, president de Ports de l'Estat, va ser convidat a l'acte de cloenda del simposi de ports d'esbarjo afavorit per Marines d'Andalusia i la Federació Espanyola d'Associacions de ports esportius i turístics (FEAPDT) celebrat a Marbella.

En la seva intervenció, Llorca va mostrar el compromís de Ports de l'Estat i dels ports d'interès general amb la nàutica d'esbarjo, que segons la seva opinió, facilita una reutilització dels antics molls comercials en usos que són més amables per al ciutadà del carrer , i suposa una millor integració de les instal·lacions portuàries amb l'entorn.

Davant les peticions reiterades de traspassar a les comunitats autònomes la gestió de les dàrsenes destinades a nàutica esportiva i d'esbarjo situades en els ports d'interès general, va sostenir la postura de mantenir les dàrsenes dins de les competències de les autoritats portuàries, considerant a cada port com una unitat de gestió a efectes operacionals i de seguretat. Les condicions de trànsit interior d'embarcacions fan aconsellable que no es produeixin divisions competencials en una mateixa instal·lació i això es deu a motius estrictament tècnics que són els que han de prevaler en el correcte aprofitament de les infraestructures.

El president va informar sobre la situació dels expedients d'ampliació dels terminis concessionals. En Ports de l'Estat han calculat que s'han iniciat 360 expedients d'ampliació a tot Espanya, però que no estan arribant a Ports de l'Estat amb la velocitat que es preveia. Els projectes queden paralitzats en les autoritats portuàries que no han anat tot el ràpid que es pronosticava inicialment en la tramitació dels processos d'ampliació.

Davant l'auditori, en el qual estaven presents els principals representants de les comunitats autònomes en matèria portuària, va fer una ferma defensa de la normativa reguladora de les ampliacions i de les pròrrogues vigent per als ports d'interès general, i el tracte especial respecte dels clubs esportius i nàutics, que tinguin una flota d'embarcacions majoritàriament inferior als 12 metres d'eslora.

Sobre si la nàutica esportiva s'ha d'incloure en les mesures que estableix la Llei 18/2014, de 15 d'octubre, d'aprovació de - mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència - pel que fa a l'adaptació de concessions, va assegurar que les opinions que entenen que les ampliacions estan pensades exclusivament per a concessionaris de contenidors no estan d'acord amb la norma, i que la llei és igual per a tothom, i per això, tots els concessionaris poden acollir-se a la mateixa, i han d'exigir a les autoritats portuàries l'impuls dels processos d'ampliació també de les concessions sobre dàrsenes d'esbarjo i esportives.

Jaume Prats 

Arxiu