Articles

La suspensió del servei d'amarratge i immobilització de l'embarcació (Catalunya)

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

El decret 206/2001 d'aprovació del reglament de policia de Catalunya regula el procés intern perquè en cas d'incompliment de les normes portuàries o impagament de les quantitats meritades per l'amarratge, pugui facilitar cobertura legal a l'acord de la gerència de suspensió del servei de l 'amarratge i la immobilització de l'embarcació.

 

El Tribunal Suprem en diverses sentències STS 464/2018 deixa sense efecte resolució de Tribunals inferiors que entenien la suspensió de servei adoptat pel concessionari com una coacció inadmissible.

El Tribunal Suprem rehabilita l'article 25.3 del Reglament de Policia de Catalunya, que torna a ser totalment vigent i efectiu, i que pel seu interès transcrivim a continuació:

  ... A la resta de les instal·lacions serà d'aplicació la regulació establerta en els següents apartats:

a) En cas de suspensió del servei d'amarratge, la gerència o la direcció del port, dàrsena o instal·lació marítima, o subsidiàriament l'administració portuària, notificarà per escrit de manera fefaent al titular o usuari de l'amarratge que ha de retirar l'embarcació, indicant-li que , de no fer-ho en el termini assenyalat, ho farà supletòriament la gerència o direcció del port a càrrec d'ell. Si el requeriment no és atès en el termini fixat, que no podrà ser inferior a vint dies, la gerència o la direcció del port, dàrsena o instal·lació marítima, o subsidiàriament l'administració portuària, queda facultada per procedir a la seva immobilització de forma provisional en el seu propi punt d'amarratge o, si les circumstàncies ho aconsellen, a la retirada de l'embarcació de l'amarratge per botar en sec. Les despeses derivades de la retirada o immobilització de l'embarcació correran per compte i càrrec del titular del dret d'ús.

b) La direcció o la gerència del port, dàrsena o instal·lació marítima, o subsidiàriament l'administració portuària, queda facultada per immobilitzar i retenir l'embarcació fins que no hagin quedat satisfets tots els deutes pendents i despeses ocasionades en relació amb els anteriors apartats, o es garanteixi suficientment el pagament del deute que ha originat la suspensió.

c) La suspensió del servei i, si escau, la resolució del dret d'ús tramitades per la direcció o gerència del port, dàrsena o instal·lació marítima, així com qualsevol altra incidència derivada de l'aplicació del present article, han de ser comunicades a la direcció general competent en matèria de ports. Així mateix, s'ha de comunicar a capitania marítima si afecta les seves competències.

 

La validesa de l'esmentat article ha estat ratificat pel Tribunal Suprem en la resolució de repetits recursos de cassació, que estableix jurisprudència.

Amb anterioritat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia sostingut que per acordar la suspensió del servei o immobilització d'una embarcació era necessari l'Acord judicial. 

Aquest camí suposava necessàriament la interposició d'una mesura cautelar davant el jutjat mercantil o civil amb la preceptiva intervenció d'advocat i procurador iniciant-se un procés judicial que suposava un sobrecost per a la gestió i una dilació en l'adopció de mesures excepte aquella que podien adoptar-inaudita part amb la presentació de fiança del 15% del valor del deute.

El Tribunal Suprem permet, almenys, sota el règim jurídic vigent a Catalunya que els gestors puguin immobilitzar una embarcació seguint un procés intern impulsat per la gerència del port sent necessària la comunicació a la direcció competent en matèria de ports i a la Capitania Marítima.

 

 

 

Per tant no només estem davant un reservat el dret d'admissió, sinó que la capacitat coercitiva del concessionari s'ha restablert via jurisprudència de l'alt tribunal.

Arxiu